Aprenem a relaxar-nos per millorar el nostre benestar!
Us convidem a parlar-ne amb Àngels Ponce, el proper dimarts 25 de setemebre al CO Astres de Girona. Cal confirmació. Us hi esperem!
Us convidem a parlar-ne amb Àngels Ponce, el proper dimarts 25 de setemebre al CO Astres de Girona. Cal confirmació. Us hi esperem!
Salut? Prestacions? Copagament? Educació?
Quines són les principals necessitats de les famílies?
El pròxim dimecres 4 de maig a les 16h a la Seu del Districte de Les Corts (Plaça Comas, 18. 08028 Barcelona), DINCAT organitza una sessió informativa sobre el Nou Consell de Participació de Famílies de Dincat, un òrgan que vol promoure la implicació de les famílies en la presa de decisions de la Federació i que està obert a tots els familiars de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.
Una de les principals funcions del Nou Consell de Participació de Famílies és elaborar propostes que siguin traslladades a la Junta Directiva de Dincat i per fer aquest treball és necessari actualitzar quins són les necessitats dels familiars.
És per això que us demanem la vostra col·laboració omplint , com a família, un qüestionari sobre les seves necessitats de les famílies.
És una enquesta online ràpida i senzilla d’omplir. La data límit per omplir-la és el pròxim dimarts 3 de maig.
Us recordem que a la sessió informativa s’explicarà què és el Consell de Participació de Famílies, funcions, objectius, prioritats i elecció del representant amb veu i vot a la Junta Directiva. S’ha de confirmar assistència a ffortun@dincat.cat, indicant noms i cognoms i entitat a la qual pertany la família.
Per a més informació: Olga González – Dincat 93 490 16 88
Des de la Fundació Astres us convidem a la xerrada “sexualitat en persones amb discapacitat intel·lectual” que hem organitzat pel proper dimarts 2 d’abril de 2013 a la tarda.
Malgrat les incomoditats que moltes vegades aquest tema ens pugui causar, o precisament degut a aquestes incomoditats, és imporant que quan parlem de les persones amb discapacitat parlem també de la seva sexualitat.
Us proposem fer-ho acompanyats de la psicòloga i sexòloga Gemma Deulofeu, de qui podeu llegir aquesta entrevista al web Dones en Xarxa.
La xerrada està organitzada per l’Escola de Famílies de Dincat.
Us hi esperem!
Anualment el Centre Ocupacional de Girona obre les seves portes a tots els familiars de les persones que atenem per tal que puguin veure en primera persona, “en viu i en directe!“, què fem al servei.
Ahir, dimecres 28 de novembre de 2012, vam celebrar la jornada de portes obertes i vam rebre la visita de molts pares, mares i familiars que van canviar el seu dia a dia, la seva quotidianeïtat, per passar unes hores amb els seus fills i filles i amb els i les professionals del Centre Ocupacional.
Els nois i noies van preparar un video on explicaven, de viva veu i amb les seves paraules, quin valors i competències es treballen al Centre Ocupacional.
També els van mostrar les activitats ocupacionals que porten a terme, com l’elaboració de bijuteria o la construcció d’horts urbans i jardineres.
Finalment van convidar als pares, mares i familiars menjar unes les galetes molt especials: les galetes commemoratives del 10è aniversari de la Fundació Astres.
Va ser un dia rodó i esperem repetir-lo l’any vinent!
El passat 28 de Juny el Diari de Girona a la seva secció d’Opinió publicava el següent article, fent referència, a la lluita que s’està duent a terme desde les fundacions per mantenir els drets de les persones amb diversitat funcional.
Jordi Dalmau ens ho relata així:
” Hi ha ciutadans nascuts o modelats per pujar a l’escenari de la vida pública i ostentosa. Són els líders per crear i resseguir projectes que hauran d’esdevenir realitats. Després hi ha l’anomenada majoria més o menys silenciosa, a baix, a pobles i ciutats, al rovell de l’ou del treball quotidià i obedient. A tot arreu hi viuen uns quants ciutadans que són la personificació d’una presència discreta, un col·lectiu de persones que necessiten més estimació que ningú perquè tenen alguna capacitat disminuïda.
Gairebé es podria mesurar el grau de la cultura humanitària d’un país fixant-nos en l’estima i les atencions que es donen -tant des de dalt com des de baix- a les persones discapacitades, algunes amb dependència que pot ser per sempre. Entitats, fundacions, associacions de tot tipus s’esforcen en reomplir els oblits i les desatencions que vénen de dalt, dels legisladors i dels governants. El treball vertaderament conjunt havia aconseguit unes quantes fites satisfactòries fins que el progrés material s’ha aturat, fins que, ara mateix, ja no és correcte dir-ne estat del benestar. Aquesta crisi fa estralls: era impensable que els usuaris dels centres d’atenció de persones discapacitades fossin tan afectats per les cruels retallades en nom d’una mal anomenada austeritat.
Un exemple, d’això impensable, és la notícia d’Astres, fundació que va néixer a Girona fa més de deu anys amb l’objectiu d’atendre i millorar la qualitat de vida dels qui tenen discapacitat intel·lectual, a l’àmbit de les comarques gironines; és aspiració d’Astres fer possible una total inclusió d’aquestes persones a la societat, amb el màxim grau possible d’autonomia. Alguns dels serveis concrets d’Astres són llars-residència, teràpies ocupacionals, suport a l’autonomia a la pròpia llar, especialització en salut mental, grups de suport a les famílies amb fills discapacitats i centre especial de treball.
Ja es pot entendre que aquesta excel·lent oferta exigeix necessàriament un fort càlcul de números econòmics. A les complexitats pròpies de la fundació s’hi suma ara la perspectiva d’intentar la supervivència dels serveis, per les retallades que arriben fins aquí.
Amb la vigent retallada general, Astres pateix fatalment una eliminació de subvencions i la situació toca fons a una realitat molt dura: en queda afectada tota la inserció laboral, aquelles oportunitats de treball del discapacitat per sentir-se digne i útil. Hi ha una pèrdua de drets que tenien les més de 200 persones gironines ateses per Astres. La persona discapacitada és fràgil i vulnerable; heus aquí que amb les últimes mesures que baixen de l’escenari de la vida pública i ostentosa, a Catalunya poden perdre el seu lloc de treball unes 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual. Les seves famílies viuran, amb un fill tancat a casa, la desgràcia de veure que aquest país va endarrere. S’havia progressat notablement en el tracte i la resolució d’un tema tan sensible com aquest; Catalunya, en els últims vint anys, havia adquirit una noble i reconeguda fama d’alta civilització, pels esforços i avenços en el mirament envers les persones discapacitades.
Usuaris i familiars de la fundació gironina Astres, i totes les associacions de semblants objectius, i afectats tots i de tot ordre per les conseqüències de la situació, tots som ara ciutadans del gran silenci davant d’un desmuntatge de valors i d’una reculada d’objectius de civilització. Només resta preguntar-se -ben enutjosament- fins quan hi haurà capacitat de comportar tants i tants de silencis”.