Aprenem a relaxar-nos per millorar el nostre benestar!
Us convidem a parlar-ne amb Àngels Ponce, el proper dimarts 25 de setemebre al CO Astres de Girona. Cal confirmació. Us hi esperem!
Us convidem a parlar-ne amb Àngels Ponce, el proper dimarts 25 de setemebre al CO Astres de Girona. Cal confirmació. Us hi esperem!
Actualment la Fundació ASTRES dinamitza 3 grups de suport familiar, formats per pares, mares, germans, germanes o avis que tenen un familiar amb DID (discapacitat intel·lectual i del desenvolupament) i que es reuneixen cada mes per compartir la seva experiència, rebre informació sobre el món de la discapacitat intel·lectual i resoldre dubtes mitjançant la col·laboració amb altres persones amb qui els uneix un fet comú.
s’han programat trobades mensuals i tallers informatius i formatius sobre diversos temes que han interessat als i les participants
Els grups que s’han organitzat es troben al Centre ocupacional de Girona, al Centre ocupacional de Santa Coloma de Farners i a la Residència Can Font.
Durant el curs 2018-2019 s’han programat trobades mensuals i tallers informatius i formatius sobre diversos temes que han interessat als i les participants:
Com afavorir la salut de les persones amb discapacitat intel·lectual, la visió de les dificultats com a oportunitats de millora o les relacions afectives a les xarxes son alguns dels temes que s’han tractat en les trobades
Aquests grups permeten:
Com sabeu, la Fundació Astres gestiona diferents serveis destinats a la promoció de l’autonomia personal i social de persones amb diversitat funcional, entre els quals hi ha el Centre Ocupacional (CO) consolidat des del gener del 2002 i situat a la comarca del gironès.
El CO del Gironès està integrat per un servei de teràpia Ocupacional (STO) amb una cobertura de 24 places i un Servei Ocupacional d’Inserció (SOI) amb una cobertura de 16 places. És un projecte destinat a atendre persones majors de 18 anys amb discapacitat intel·lectual lleu, moderada o greu (amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%).
“La persona és l’eix central de la nostra intervenció”
Se’ls ofereix durant una jornada diària de 8 hores, una atenció diürna, individualitzada i integral, intervenint de manera tant en l’ajustament personal i social com en l’Ocupació terapèutica.
Els professionals del Centre Ocupacional ens recorden allò que tenen present cada dia: “la persona és l’eix central de la nostra intervenció, fonamentant l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental en el model de qualitat de vida, entès com un concepte que reflecteix les condicions de vida desitjades per una persona (…)
“Cal que els recursos s’adaptin a les persones i no les persones als recursos, i per aquest motiu es treballa des de la flexibilitat de serveis”
Veiem a les persones amb discapacitat amb uns ulls optimistes, fent una clara aposta per les seves capacitats i amb una metodologia de treball en el que promovem el seu desenvolupament personal a partir de la ferma convicció que totes les persones tenen dret a rebre tots els suports necessaris i adequats. Cal que els recursos s’adaptin a les persones i no les persones als recursos, i per aquest motiu es treballa des de la flexibilitat de serveis , atenent i acompanyant en tot moment les diferents necessitats de la persona en les diferents etapes i moments del seu procés vital”.
“Mirem a les persones amb discapacitat amb uns ulls optimistes”
La Gemma Quintana va néixer a Figueres i després de molts lluny de la seva ciutat, hi ha tornat. “Les arrels m’estiren!”-diu, tota orgullosa del caràcter vital de la seva terra empordanesa.
Porta exercint la professió de Treball Social d’ençà que va acabar la carrera. Va estar un temps treballant d’insertora laboral i actualment ja fa 11 anys que forma part de la Fundació ASTRES de Girona. Primer com a Treballadora Social i des de fa 6 anys com la Directora Tècnica del Centre Ocupacional de la mateixa entitat.
En ocasió del Dia Mundial del Treball Social parlem amb ella per conèixer el dia a dia d’una professional en aquest àmbit, per recollir les impressions després d’uns quants anys al capdavant de centre que dirigeix, dedicat a persones amb discapacitat intel·lectual.
Quins motius et van portar a escollir el camp social?
A mi m’agraden les persones. Molt. I quan vaig haver de decidir cap on enfocar la meva vida professional, el treball social era bona opció, perquè treballava amb persones i a més a més em permetia participar del seu dia a dia, intervenir-hi directament i dir la meva.
Creus que s’ha de ser d’una determinada manera per dedicar-s’hi?
No penso que hi hagi una fórmula de caràcter idònia. He treballat amb professionals i maneres de fer molt diverses, totes aportaven la seva manera d’abordar les coses. Sí que puc parlar per mi: jo Sóc curiosa, molt dinàmica, inquieta, potser massa impulsiva… i tot això, mal canalitzat pot ser un desastre. Però he après a treure’n profit, a fer d’allò que inicialment podria ser un problema, una fortalesa.
De tots els oficis del món se n’extreu una ensenyança aplicable a la vida. Quina t’ha aportat a tu dedicar-te al treball social?
Dedicar-me al que em dedico m’ha ensenyat el valor del temps, a tenir paciència, a respectar els meus tempos i els de la gent que m’envolta. A escoltar més i xerrar menys. Aquest compromís que adquireixes amb el camp social, amb les persones i amb el territori et permet veure la realitat del món que t’envolta, que a vegades és bonica però sovint hi plana amb una persistència que cal combatre des de la nostra feina l’exclusió social, la discriminació, les mancances d’un engranatge social complex i canviant. Hem fet molta feina, feina que ens ajuda a mirar endavant sense defallir en el llarg camí que encara cal recórrer.
L’ofici s’ha de protegir i alimentar com un bé preciós…
Completament d’acord. Com a professionals ens hem de cuidar, precisament perquè allò que fem és valuós per a nosaltres mateixos i per als altres. Però deixa’m dir-te que no és l’ofici el més important, l’ofici és l’eina. Quan parlem d’educació social estem anant molt més enllà del vessant tècnica, de les aptituds/competències com a professional i, molt més enllà de la constància i la disciplina pròpies de qualsevol feina. No és només això el que es posa en pràctica cada dia en el nostre àmbit. Són els valors i és genial adonar-te que sovint no vénen de sèrie sinó que els aprens directament de les persones per les qui treballes. Elles m’han ensenyat a ser humil, i a fer les coses amb alegria. Tinc la gran sort de què en aquest àmbit puc ser jo mateixa, sense les formalitats adherides a altres feines. Em dedico al que em dedico perquè m’emociona, treballo en allò que crec i em sento viva.
Ens podries esbossar el teu dia a dia? La realitat al centre que dirigeixes, amb quines persones tractes, quins son els principals esculls i fortaleses de la tasca que feu, què és el que t’agrada més, etc.
Som un equip multiprofessional que ens dediquem a acompanyar, intentem aplanar camins, som persones que treballem amb persones. Donem els suports que d’altres requereixen per tal d’aconseguir els seus objectius, els seus desitjos. Intentem acceptar la realitat, a vegades bonica, d’altres agra, però només així prenem consciència i podem continuar caminant. Donem veu a totes les persones que formen part del Centre Ocupacional, persones usuàries amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, que necessiten expressar, queixar-se, ells i elles han de ser part del motor del canvi en les seves pròpies vides. Han de ser lliures i tenir la capacitat i l’oportunitat d’escollir com volen viure.
Com a Treballadora Social i Directora del Centre Ocupacional lluito perquè tots i totes treballem des de l’acció comunitària, que és una altra forma d’intervenció social: es promou la cohesió i la transformació social d’un context determinat a partir de la participació de tothom. Volem un món més just, més honest, més transparent, més humà. I com que el volem així, l’hem de fer plegats.
Quins són els reptes immediats per a la teva professió? Penses, per exemple, que des que vas començar fins ara hi ha hagut canvis estructurals que t’hagin fet canviar, modificar la visió que tens sobre l’acció social, etc.
D’ençà que vaig començar fins ara, per sort, les coses han anat canviat i moltes en positiu. Si fins no fa gaires anys la persona no era el centre de totes les accions que directament l’afectaven, era perquè les entitats atenien només persones amb discapacitat. Actualment estem atenent a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. I aquest és un dels principals canvis. Per fi es reconeix que és la persona qui se situa al centre de tota l’acció. Només si creiem en les persones i en les seves capacitats de prendre decisions, les podem apoderar. Cal reconèixer els seus drets.
Però els reptes no desapareixeran mai. Som la veu d’aquelles persones que pels motius que sigui, no poden defensar els seus drets, no poden cridar demanant ajuda, no saben com fer-ho o bé no tenen les eines necessàries per fer-ho. Hem de continuar denunciant les injustícies, no podem oblidar l’estat del benestar i el dret que tenim tots i totes a gaudir d’una bona qualitat de vida. S’ha de visibilitzar el sector de la intervenció social i s’ha de lluitar perquè la nostra professió, la del tercer sector, tingui més reconeixement.
Què aconsellaries a les persones que compartint les teves aptituds i valors, volen engegar uns estudis de treball social?
Crec que el secret és l’actitud, treballar en allò que creus, i el compromís. Han de tenir ganes de canviar coses i de voler formar part d’aquest canvi, de conscienciar, de denunciar, de treballar per la justícia social, han de voler enfortir l’estat social, i, sobretot, han de tenir present que no hi ha respostes per a tot, ni solucions per a tot, i no passa res. A vegades n’hi ha prou en ser gestors de temps, de moments, donar espais per estar, per sentir, per escoltar, cal saber donar temps al temps. Els diria que no poden parar mai d’adquirir coneixements, que col·laborin en alguna entitat, que facin voluntariats, que han triat bé: seran tan necessaris!
Avui, diumenge dia 3 de desembre celebrem el Dia Internacional de les persones amb discapacitat i des de Fundació Astres ens sumem a “Tu i jo, els Mateixos Drets“, una campanya de Dincat per reivindicar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Les persones dels Centres Ocupacionals de Girona i Sta Coloma de la Fundació Astres volen compartir amb vosaltres aquestes imatges per tal de recordar que les persones amb discapacitat som part de la societat i que cal eliminar barreres vers aquest col·lectiu.
Dincat Federació agrupa 300 entitats entitats socials i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a Catalunya. La Federació compta amb un Consell de Participació de les persones amb discapacitat i dóna suport a l’Observatori dels Drets, un grup de persones que treballa, des de l’autogestió i el foment de la participació en la vida associativa i comunitària.
El passat mes de setembre, el grup d’hort del Centre Ocupacional de la Fundació Astres va col·laborar en unes jornades de responsabilitat social corporativa que va celebrar la Fundació Emys (Can Moragues), conjuntament amb l’empresa Primagas, una empresa dedicada a oferir solucions energètiques més sostenibles i netes.
Durant aquest dia, les persones usuàries van participar en els diferents grups de treball: uns van ajudar a pintar taulons i bigues, altres van col·laborar a plantar i netejar males herbes i a crear un estany per ubicar la tortuga d’estany que està en perill d’extinció a Catalunya i de la qual Fundació Emys en fa la conservació. La jornada es va tancar amb un dinar conjunt.
Els participants van poder gaudir d’una experiència única i gratificant, afavorint les relacions interpersonals i l’intercanvi de coneixements. Esperem que oportunitats així mai faltin, ja que van venir molt il·lusionats i amb moltes ganes de seguir aprenent!
El proper 20 d’octubre a les 18h el Centre Ocupacional Girona de la Fundació Astres organitza una xerrada que du per títol ‘No miris al meu calaix: respecte i reconeixement dels drets dels nostres familiars’ que anirà càrrec de José Manuel Gazulla i d’Emili Grande de l’Equip de Formadors DINCAT.
Aquesta activitat permetrà conèixer els drets que estan relacionats amb la inclusió a la comunitat i explicaran en com la família pot ajudar al seu fill o familiar a promoure la seva inclusió a la comunitat i a com reivindicar, en el cas que no es respectin els seus drets.
Alguns objectius de la xerrada
Quan: El dijous 20 d’octubre les 18.00h.
On: Centre Ocupacional Fundació Astres Girona
Qui farà la Xerrada: Jose Manuel Gazulla i Emili Grande – Formadors en drets de Dincat.
Preguem que confirmeu assistència trucant al 972 21 44 04 a la Cristina.
El mes de gener passat, les persones usuàries del Centre Ocupacional de la Fundació Astres, van visitar el CaixaFòrum de Girona. La visita ens va permetre gaudir de tres exposicions:
Una visita cultural que no els ha deixat indiferents i, de ben segur, repetiran ben aviat.
Fa uns dies, un equip del programa Espai Terra va visitar el Centre Ocupacional que Fundació Astres gestiona a Girona per conèixer i difondre algunes de les activitats que s’hi duen a terme. Els professionals d’aquest espai de TV3 van parlar amb els monitoris ocupacionals i persones usuàries del centre i van preparar un reportatge que es va emetre el dia 3 de juny.El reportatge se centra en la producció de mobles a partir de palets reciclats, una de les tasques que realitzen els usuaris i que els permeten desenvolupar hàbits de treball i alhora obtenir beneficis. Podeu veure el reportatge en aquest enllaç (04:40) |